miércoles, 3 de mayo de 2017

JOENSUU (FINLÀNDIA)

 

EL MEU VIATGE A TERRES FINESES JOENSUU (FINLÀNDIA)

L’any passat un grup de companys vam començar aquesta aventura. Vam pensar que viatjar a altres països podria ser una bona empenta a la nostra tasca docent. I així ho ha sigut, almenys per a mi. La meua experiència ha sigut una de les més enriquidores que he tingut en els últims temps dins de la meua professió. Una de les coses que tenia present mentre estava allí és que seria del tot convenient que altres companys del centre pogueren disfrutar en els pròxims anys d’aquesta experiència.





Alguns de nosaltres sovint reflexionem al voltant de la nostra tasca. I veiem que algunes coses estan canviant a la societat i que l’escola ha de canviar paral·lelament. Eixir a altres llocs, veure altres sistemes educatius, conéixer diferents formes de fer les coses sempre t’aporta coneixements i noves perspectives.

Dit açò, com podria resumir allò que m’ha aportat? Hi ha tres paraules que definirien el sistema educatiu a Finlàndia:
Llibertat, Responsabilitat i Confiança

Els centres educatius a Finlàndia estan oberts. Les portes exteriors, les interiors i, en veritat, tot. No se’n va ningú? Potser dins s’està molt millor que fora. Això, segur. Almenys pel gener, quan jo vaig estar allí, a les tres era de nit i la temperatura de dia oscil·lava entre els 12 i 20 graus sota zero. Així és que es queden dins, clar. Per tant a l’interior de l’edifici ho tenen tot i qualsevol alumne pot utilitzar qualsevol cosa en qualsevol moment.
  






Els finlandesos ens deien: no hi ha responsabilitat sense llibertat. I açò que nosaltres ja sabíem, ara veiem que hi ha tot un país que funciona, almenys en l’àmbit educatiu, d’aquesta manera. I no li va malament. Així que són: lliures i responsables.
La majoria de les prohibicions que tenim ací, allí no existeixen.

L’altra paraula és la "confiança". A Finlàndia les inspeccions educatives van ser abolides a principis dels anys 90. La ideologia és dirigir a través de la informació, el suport i el finançament.
La primera visita que féiem a les escoles ens va fer pensar que ací tenien molts diners; eren escoles cares.





Tanmateix, les despeses en educació no són més altes que la mitjana dels països europeus. En rendibilitat econòmica ens avantatgen moltíssim. Els edificis públics s’usen moltes més hores que ací i per a més coses, per tant no en necessiten tants. Un mateix edifici és escola de secundària al matí, escola d’adults, vesprada-nit, i fins i tot lloc de reunió d’associacions veïnals o lloc d’assaig de grups de música.
No cal parlar de les poques despeses que tenen en manteniment. El personal fa un ús respectuós dels utensilis, mobiliari i material, la qual cosa fa que els diners no s’invertisquen en reposicions sinó en la compra d’altres coses.


És difícil canviar un model educatiu i no hauríem de caure en la idea equivocada que tot allò que ve de fora és necessàriament millor. Però vos assegure que a mi em va fer pensar moltes coses. Espere que estes reflexions no es queden en això i poder posar en marxa algunes xicotetes experiències.

Allò no és traslladable a ací, per descomptat. Hi ha diferències culturals grandíssimes i, a més, nosaltres no estem en disposició de fer taula rasa, entre altres coses perquè també ací tenim molts aspectes positius dins del sistema educatiu (per exemple, un cos de professors amb una forta preparació). No hem d’enderrocar la casa (clar que no), però sí que cal fer alguna reformeta. Una idea que em balla pel cap i que després del viatge no la veig tan utòpica: “Els alumnes no estan dins del centre perquè no poden eixir sinó perquè volen estar-hi. Els centres són sentits com a seus”. De moment eixe és un primer passet. Ja en farem més.
El que sí que vos diré és que l’experiència val la pena. Que les vivències ensenyen més que qualsevol explicació i el mateix ocorre amb els alumnes. És per això que, segons el meu punt de vista, la internacionalització del centre millorarà la qualitat educativa. Sens dubte.


2 comentarios:

  1. La teua forma de expressar-ho m´ha fet viatjar a Joensuu per moments.
    Paraules reflexives i il.lusionants.
    Enhorabona, Rosa.

    ResponderEliminar